FESTIVAL
CONFRONTATION


PERPIGNAN 2007
(30-31 març-1 d´abril)
Podeu veure les fotos aquí






Ja fa 4 anys que el BEC assisteix al Festival de Cinema de Perpinyà, enguany estava dedicat al cinema anglès.
Aquest any ens hem reunit 10 persones. Un grup va poder gaudir de les pelis desde divendres nit i un altre es va incorporar dissabte.

Hem pogut gaudir de pelis com Le Lion en hiver d´Anthony Harvey, la comèdia de Le Sacré Graal dels Monty Python, la meravellosa interpretació de MACBETH d´Orson Welles, Le Lancelot du Lac de Robert Bresson, La Rose et la flèche de Richard LESTER, The Lodger, pel.lícula muda musicada en directe en piano d´Alfred HITCHCOCK i la romàntica Stage Beauty de Richard EYRE.

D´altra banda, hem disfrutat dels petits racons del Palais de Congrés, els decorats cinèfils, la cafeteria, la llibreria i els punts d´informació habituals, així com les escapades a les botiguetes entranyables de Perpinyà.

Hem compartit els àpats amb la Luce Vigo i dues noies de Montpellier , Julie i Juliette.
Agraim les gentils atencions de la Monique i la Silvie.

Dissabte nit vam assistir al concert en directe del grup juvenil britànic THE SLOT que es celebrava al familiar 7è étage del Palais (al costat de la meravellosa terrassa) tot prenent-nos unes cervesetes.


Diumenge al matí, mentre un grup va quedar-se a descobrir els entranyables racons de Perpinyà com el Palais dels reis de Mallorca, altres van disfrutar del paissatge de la muntanya de Sant Martí del Canigó tot gaudint dels rosats cirerers en flor, els atmetllers blancs, les vinyes, els castellets enmig de les muntanyes, les casetes de pedra i els colors verdosos i grogosos de les flors.
Finalment, vàrem dinar tots junts a Ceret, un entranyable petit poblet romànic als afores de Perpinyà.

Perduts per Perpinyà.

El primer que varem fer en arribar a Perpinyà va esser perdre’ns. No pas volent, es clar! Però tot va esser arribar a la ciutat, veure el Palau de Congressos que era la nostra fita, girar a l’esquerra i .... òndia!! Un altre cop a les afores! Vint minuts ben bons ens va costar tornar a retrobar-lo, aparcar i finalment, entrar a l’àmbit del Festival Confrontation.
La segona pèrdua va esser d’un altre tipus, mes “mental”, diguem. Tot per culpa de la llengua. Qui ho havia de dir en un festival de cinema a França, tant puristes i cinèfils ells, però mira, va resultar que les pel·lícules no eren en versió original, algunes estaven doblades. I us asseguro que veure una pel·lícula “de text” –on xerren pels descosits, en diàlegs ràpids, amb doble sentit i jocs de paraules-, en francès, versió doblada, no es tasca fàcil. D’altra banda, la sonoritat de la sala tampoc ajudava gaire, cal dir-ho. Be, el cas es que mes o menys cap a mitja pel·lícula, vaig començar a entendre qui era el pare i qui els fills, qui la dona i qui l’amant i si, finalment, fins i tot vaig comprendre que hi feien tots plegats tancats en aquell castell. Uff!!! Quin grau de concentració! Vaig dormir plana aquella nit. Això si, he millorat un munt el meu nivell de francès. A hores d’ara gavatxa total!!!!
Ah, la peli era “Le lion en hivern” amb en Peter O’Toole i la Katherine Hepburn, grans actors de magnifica i enyorada veu.
La resta del Festival va passar sense grans pèrdues, si exceptuem la dels menjars. Perquè, oh, la la!!! jo diria que ens varem perdre la famosíssima gastronomia francesa, o si mes no, al menjador del Festival jo no la vaig saber trobar.... Potser per compensar, enguany, a la planta baixa del Palau, hi venien uns vinets locals la mar de bons, amb l’etiqueta del Confrontation.
En fi, el Festival va estar molt be, no us aneu a pensar. La cinematografia anglesa es prou interessant i la selecció del Confrontation encertada. Personalment, la meva tria de programació va anar millorant progressivament i la darrera peli que vaig veure “Beauty Stage”, em va entusiasmar. A mes, com no en tenia referències, va resultar una sorpresa agradable.
La darrera pèrdua va esser la mes dramàtica.”La càmera!!! On es?”, va dir algú quan ja estavam a peu de cotxe, a punt de marxa, i no hi va haver resposta satisfactòria. Repàs intensiu dels passos del dia, interrogatori a tots els testimonis i afectats: “jo l’he vista a l’hora de...” , “i la foto que heu fet a... ?”, “no te l’hauràs deixat a...?”, etc. Busca que buscaràs, i la càmera no apareixia. Ultima possibilitat: el restaurant. “I tant, segur que hi serà”. Tots cap allà!!! Però, el restaurant ja estava tancat. Com son aquests francesos, tot just les tres del migdia i ja havien plegat. Perquè després diguin que tots som europeus!!
El cas es que ens varem acomiadar una mica desolats (désolé, diuen ells, quan les coses es giren malament), els uns cap a Barcelona, els altres fent temps a Ceret fins que en horari francès tornessin a obrir el restaurant, i tots amb la incertesa del desenllaç. Un final injustament trist per unes jornades tant agradables i en tant bona companyia.
Però companys/es, no patiu: la càmera ha aparegut!!!! A la propera trobada ens posarem les botes a fer fotos de grup, i un cop mes, ens perdrem tots junts!.
L.